La ratafia és un licor digestiu d’origens ancestrals obtingut mitjançant la
maceració de nous verdes i herbes aromàtiques en una base alcohòlica.
L’elaboració de la ratafia compta amb una arrelada tradició a la Catalunya Vella
i la seva recepta varia segons la zona i l’elaborador, doncs generalment es
tracta de receptes que, si bé tenen la mateixa base, són diferents en funció de
les plantes que s’utilitzen. El secret de cada recepta s’ha mantingut al llarg
del temps i s’ha anat transferint de generació en generació.
La
Ratafia
1925 s’elabora amb una recepta única que els nostres avantpassats van saber
guardar i transmetre a les següents generacions. Es coneix que, com a mínim, la
primera vegada que la recepta es va escriure en el sí de la família va ser l’any
1925, d’aquí el nom, però probablement feia anys que la família de Cal Monestir
ja la coneixia i l’elaborava doncs, quatre generacions enrere, els jornals
guanyats al Monestir de Poblet atorgaren la possibilitat d’obtenir la recepta
original. O potser l’origen fou trementinaire?
Sigui com sigui, la
Ratafia 1925 actualment encara s’elabora com marca la recepta
original, mitjançant la maceració de nous verdes i 42 plantes aromàtiques, totes elles amb
propietats medicinals i, 37 d’elles, collides fresques pels volts de Cardona.
Les nous verdes són les responsables d’atorgar el color mel fosc de la ratafia
i l’alcohol 96º, degudament dil·luït, de conservar les propietats medicinals de
les herbes macerades. La ratafia s’elabora de forma absolutament artesanal i per Sant Joan, moment en què bona
part de les herbes estan florides i en màxima esplendor. Afegides les herbes a
l’alcohol diluït, es deixen macerar durant 40 dies a sol i serena, xinxollant
la garrafa tot sovint, per evitar floridures a la part superior. Passat aquest
temps, la ratafia es filtra, s’ensucra i, finalment, s’envasa. Quines herbes
s’utilitzen? Secret...
El resultat és una ratafia enormement aromàtica que recorda l’olor de les
petites i antigues herboristeries. Ja en boca, el cos i la dolçor del licor amaga
en un principi l’elevat grau de la beguda (40º), si bé de seguida es nota el
cremor digestiu gola avall. Ja empassada, es manté en boca un fort gust
persistent d’herbes dolces, absolutament únic, que no deixa indiferent.
La ratafia és un excel·lent digestiu, ideal per fer païr àpats pesats, però
també per gaudir-la després del cafè, en bona companyia. També és un bon
reconstituent en cas de malestar físic o presència de dolor lleu.
La forma de servir el licor acostuma a ser a temperatura ambient en gotets
petits prèviament refredats en congelador, o bé refredant-la una mica a la
nevera, a uns 16º. També es pot prendre amb gel o, fins i tot se’n poden fer
gelats o incorporar-la a la cuina, segons la imaginació de cadascú!
Esperem que us agradi, vagi de gust!!
Eduard Melero i Marta Fíguls
